¬Û¤ù

EL PARC NATURAL DE L'ALBUFERA DE VALÈNCIA



El Parc Natural de l'Albufera de València fou declarat com a tal el 1986. Està format pel llac de l'Albufera, l'entorn humit i la Devesa del Saler (anomenada així per les caceres reials) i ocupa termes de Sedaví, València, Alfafar, Massanassa, Catarroja, Beniparrell, Albal i Silla, a l'Horta; Sollana, Albalat de la Ribera, Sueca i Cullera, a la Ribera Baixa; i Algemesí, a la Ribera Alta. Té una extensió de 21000 ha.

El llac de l'Albufera ocupa 2837 ha, de les quals 350 corresponen a les mates, acumulacions de vegetació palustre que floten a l'interior del llac i a prop de les vores. El llac en sí es formà fa més de 5000 anys degut al tancament d'un golf antic per un cordó litoral, que s'esten des de València fins a Cullera. Aquesta barra es formà amb les aportacions de sediments fluvials dels rius Túria i Xúquer i distribuits pel corrent marí. L'Albufera es comunica amb la mar per mitjà de dues goles naturals (la del Perelló i la del Perellonet) i una artificial (la del Pujol, afegida el 1953). La forma actual de l'Albufera és més o menys semicircular, però els mapes del segle XVIII la figuraven més estesa i allargada. En quant a profunditat, separant-se de la vorera de 300 a 400 m, es troben -0,25 m; i al centre hi ha clots de fins a -2 m. L'alimentació d'aigua prové actualment dels canals de reg i d'alguns insignificants barrancs, però amb una conca col·lectora de 700 km2 .

La vegetació és pròpia en cada ambient del parc: dunes, marges del lac, llacunes temporànies i pinedes a la Devesa. La fauna presenta alguns endemismes notables com el samaruc i el fartet. Aquestos dos peixos van veure reduïda la seua població dràsticament degut a la introducció de nous depredadors als que no estaven acostumats i a la contaminació de sèquies, ja que només poden viure a aigües clares. El parc té una gran importància ornitològica pel fet que s´hi reuneixen 260 espècies d'aus, de les qual, més de 80 hi nidifiquen.